DISCIPLINA

“Los alumnos con poca habilidad escolar suelen se gandules, desinteresados, descarados, provocadores y distorsionadores de la clase y del trabajo de los compañeros. Y precisamente porque son así no tienen conocimientos y suspenden, dicen. Yo afirmo que es justo al revés: como siempre suspenden y no tienen éxito en las tareas escolares se convierten en gandules y distorsionadotes. Es una convicción que no podré demostrar, pero que se me hace evidente cuando pienso en lo que haría yo en su situación y cuando observo bien sus actos de indisciplina: se trata de actitudes defensivas, de intentos de descalificar al sistema que los presenta como inútiles.”

No ho dic jo, que també, ho diu Josep M. Carbó, pedagog y professor de Secundaria a l’IES de Santa Coloma de Farners, en un article, “Dieciséis tesis sobre la disciplina” a “Cuadernos de pedagogía” nº284 Octubre de 1999.

Com també comenta que la única disciplina vàlida és l’autodisciplina. I que a l’Educació Secundària si un alumne/a no coneix un contingut se li ensenya, però si no sap comportar-se se l’expulsa, amb la justificació que el professorat és especialista en impartir coneixements, no en formar personalitats, tot i que l’objectiu últim de l’ESO és la formació integral de la persona.

De les setze tesis que presenta us faig una enumeració perquè em semblen interessants:

1.- El conflicte és una oportunitat educativa, no un obstacle a eliminar.

2.- ( el crusaito :P )

2.- Cal treballar els conflictes pactant-los no guanyant-los.

3.- Molt millor unes poques normes que un minuciós i extens codi normatiu.

4.- Tot el professorat té poder, però no tots posseeixen autoritat.

“(...) L’autoritat només té la pot donar l’alumnat. Emana de la coherència i de la convicció amb la que s’exerceix el paper d’educador/a. (...) La disciplina que ajuda, agrada i és acceptada; la que reprimeix resulta odiosa. (...)”

5.- La persona responsable en la situació d’indisciplina és l’alumne/a.

6.- Cal tractar a cada alumne/a de diferent manera aplicant les mateixes normes.

“(...) Un centre educatiu no pot limitar-se a regular la convivència, sinó que ha d’educar en la responsabilitat personal. (...)”

7.- Cal treballar a l’entorn en el que apareix el conflicte.

8.- Cal treballar les petites accions, i no els grans objectius.

9.- Millor no insistir en el que no funciona.

10.- És millor no delegar l’autoritat.

“(...) Demanar consell o ajuda (...) no és delegar el problema. (...)”

11.- En un grup càlid sempre hi ha menys conflicte que en un fred.

12.- Interpretar una conducta ajuda més que reprimir-la.

13.- Cal censurar els fets, no les persones.

14.- No castiguis mai si no creus que és absolutament imprescindible.

15.- Millor manifestar sentiments i raonaments.

16.- Les decisions les ha de prendre l’alumne/a.

Una cita que Josep M. Carbó apunta i que té molt a veure amb els nois i noies amb els que algunes treballem: millor un petó que una bufetada, però millor una bufetada que la indiferència.