L’ESQUERRA: UNA MORAL SUPERIOR

Fa uns dies vaig sentir una afirmació, en boca d’un conegut presentador de la televisió catalana, que condueix un programa matutí que a vegades fins i tot ens possibilita fer funcionar el cap. L’afirmació en qüestió no la recordo literalment, però venia a dir que els discursos d’esquerres tot sovint fan gal·la d’una moral superior.
No m’agrada utilitzar el mot superior o inferior referit a característiques personals, ja que té com a objectiu situar a una persona per sobre de l’altra. De tota manera no va ser la paraula superior el que em va fer pensar, sinó el contingut de l’afirmació, perquè si el discurs d’esquerres remou la consciència moral de l’oient em dono per molt satisfeta.
Em dono per molt satisfeta si facilita que els que l’escolten es qüestionin moralment, recordant així que vivim en relació amb els altres i amb l’entorn i que les nostres accions tenen una repercussió de la que en som responsables.
Em dono per molt satisfeta si els plantejaments d’esquerres fan grinyolar les consciències, ja que és aquesta l’única manera d’esdevenir millor persones, que no superiors sinó simplement millor del que cadascú ja és, i construir relacions més justes.
I és que diàriament sentim tot tipus de coses, com l’altre dia que vaig poder escoltar Rajoy afirmant fins a la sacietat: “en lo que yo creo y lo que defiendo es la libertad”. Sense comentaris!